0
POPSCultura global Totalment d'acord en voler superar l'etnocentrisme que impregna els nostres programes educatius -malgrat la retòrica- que, al capdavall, són una herència del nacionalisme -del d'ells, en primer lloc.
0
POPSFase terminal d'esquerra/dreta L'article és un poc exagerat i té el perill de ser confós -interessadament o no- amb els dretans anunciadors de la fi de les ideologies o de la història. Però em sembla obvi que Sáez no va per allí i proposa qüestions de màxima importància política.
0
POPSAbstenció de l'antipolític L'article és senzill i bastant obvi, però val la pena recordar que molta gent no està cansada de la política sinó de no poder "ser política" (ser animal polític, participar realment)-
0
POPSIndependència perquè es creu en el país Contestant en part a Colomines, Cardús planteja que la via autonomista està esgotada, que no hi ha possibilitat de reconeixement en la nació espanyola i que cal sortir de la ratera. I a la qüestió clau de Colomines respon que sí, que la fortalesa de l'estat i la base social del catalanisme han canviat. O estan en procés de canvi, perquè les coses no són immutables. I hem de creure en el futur.
0
POPSDebat independència en el marc del catalanisme És com el vol situar amb molta honestedat un Ferran Mascarell que en principi no n'és, d'independentista. Reflexions plenes de seny i interessant observació sobre la maduresa política dels catalans a l'hora d'assumir la possibilitat independentista des d'una perspectiva pràctica i no ideològica
0
POPSNacionalisme, patriotisme o res Crec que l'advertència sobre els perills de qualsevol nacionalisme no es pot menystenir, però la torna no pot ser mantenir l'statu quo de viure sota la nació espanyola i el seu nacionalisme com finalment sembla suggerir Fradera crípticament ("conjunt que ningú ens l'estalviarà"). L'intent de canvi respon segons ell a una "visió mítica" i "no és necessari"(però no respon a si és compatible amb el que diu "fem les coses bé"
0
POPSLEGITIMITAT Ferran Sáez va a l'arrel de la legitimitat de la democràcia com a expressió d'una representativitat d'una majoria social, no d'una aritmètica i desmunta la teoria del "govern no nacionalista", però potser no tant la de la no representativitat del govern contra natura.
0
POPSMentides de la 3ra. hora o quina política lingüística? En el seu estil, Puigpelat carrega contra mites i relativitza la importància d'una hora més o menys de castellà com a excusa dels diferents partits polítics. Cal una pol. ling. creativa i atractiva per als joves, però tampoc no dóna pistes.
0
POPSEl refugi de la política Arran del patriotisme espanyol desfermat per la victòria de la selecció de futbol, Cardús adverteix que voler separar aquests fets de la política és una trampa ja que bona part de la política actual s'hi basa. La prova: actituds com la de Montilla que es veu obligat a fer una article sobre per què vol que guanyi Espanya
0
POPS"Manifiestos" lingüístics i poder Ferran Saéz dóna el context ideològic i polític correcte al manifest espanyol: canvis en les correlacions de poder(polític, però també ideològic i simbòlic) provoquen reaccions. Ho exemplifica des de començaments del segle XX. I apunta que la conclusió que s'extrau del "manifiesto" és segregacionista i, en el darrer esglaó, d'apartheid previ a l'extermini lingüístic
0
POPSManifest antiexterminacionista Arran de l'ofensiva francesa i espanyola, Cucarella aprofundeix en la fal·làcia d'uns arguments "polítics" basats en una concepció nacional que imposa llengües "de primera" sobre la resta amb el cinisme d'excusar-se en la concepció de la nació o la "convivència democràtica"
0
POPSMaig 68 Interessants reflexions de Bofill sobre l'herència del maig del 68 més enllà -o contra- la política amb l'evidència de la seua presència en la societat actual i de la pregunta clau que planteja
0
POPSl'esquerra del 68 Sáez Mateu arran dels 40 anys del maig 68 reflexiona sobre la davallada d'aquest tipus d'esquerra en els temps actuals i conclou com el que fou aleshores utòpic ara podria considerar-se frívol.
0
POPSDesafecció Ferran Sáez fa una reflexió sobre la desafecció política apuntant algunes causes específiques en la política catalana i desmuntant algun tòpic sobre la Transició tot i reconéixer que la valoració dels polítics ha empitjorat.
0
POPSPolítica: arbitrar conflictes Villatoro ens recorda una de les funcions primordials de la política: arbitrar conflictes entre interessos tots legítims. Ho fa a partir del problema de l'aigua a Catalunya i resseguint molt bé l'evolució dels arguments de la cultura "bonista" fins al seu fracàs final