0
POPSUna voluntat, un moment, dues visions O més. Contraste dos articles del mateix dia: un de Cardús; l'altre de Mascarell. Més complementaris que no puga semblar malgrat les discrepàncies en algun punt. Voluntat de construir una nació no essencialista; discrepància en l'estratègia i el moment polític: mentre que per a Mascarell encara estarien totes les vies obertes (s'entén, però és difícil demanar alhora rigor autonomista i independentista), per a Cardús estem vivim un moviment tectònic de futur no assegurat però que tanca ja algunes solucions fracassades.
0
POPSQuè cal per ser nació? Qui ho decideix? L'article està trencat en dos, però tot ell és impagable: el nou negacionisme que té en comú amb el nazisme el fet de negar la humanitat de segons quines persones; i el negacionisme de les nacions que remeten a eixes discussions predemocràtiques sobre la humanitat de certs grups
0
POPSPaís visible L'autor interpreta la vitalitat tecnològica de la Catalunya prèvia a la Guerra Civil com a mostra de l'existència d'un país real basat en la reflexió sobre què es vol ser i que havent buscant l'encaix, ara s'adona que calen altres vies. Més dubtós el comentari subordinat sobre la invisibilitat assumida pels mateixos historiadors en no donar rellevància al factor humà
0
POPSEspanya-Gibraltar-Catalunya Arran d'una revifada de la reivindicació sobre Gibraltar, l'autor posa en qüestió les característiques d'un nacionalisme espanyol etnicista o culturalment excloent que no integra les minories d'altres cultures sinó per "el derecho de conquista". Molt interessant complementar amb el "Trossos" de Villatoro sobre el mateix tema el dijous d'eixa setmana en què opina que aquest nacionalisme es mou per l'imperatiu geogràfic i per una desconfiança a la moral burgesa, mercantil, econòmica i moderna representada per Anglaterra o Catalunya davant de l'heroica o mística castellana.
0
POPSLlimbs o procés d'independència? Arran la constatació que el moment actual suposa la fi del model de la transició i la definitiva constatació de la impossibilitat d'encaixar amb Espanya, i que ningú troba eixides convincents, Cardús proposa canviar de model. Ara bé, si ell mateix reconeix certa "provincialització", com aconseguir que el motor siga potent.
0
POPSLes masses La mort de Michael Jackson dóna peu a Ferran Sáez a bastir una reflexió de les masses com a subjecte polític i social que fa cent anys feia por i ara sembla un magma alienat. ¿Alienació col·lectiva, alienació tutelada, esclat violent o alliberament?
0
POPSPer què els clàssics? Sembla mentida que es puguen donar noves respostes a una pregunta tan rebregada. Les de Sánchez Piñol no són exactament noves però se li agraeix la claredat, l'amenitat, la ironia, certa mirada d'antropòleg i la sinceritat.
0
POPSEscola inclusiva o mediocre Una cosa no té perquè implicar l'altra, però com assenyala Patrícia Gabancho, el nostre sistema sembla que dóna per descomptat que sí. Amb el perill que, com a societat, no podem subsistir des de la mediocritat i que tampoc s'acompleixen els objectius de mobilitat social i cultural
0
POPSA voltes amb l'esquerra Ara des d'una posició més "ortodoxa", Ferri critica les polítiques de Tercera Via per velles i arnades, però cal preguntar-se si l'opció que ell proposa no n'és, també, de vella. De tota manera, per a pensar que l'esquerra estiga massa presa d'esquemes ideològics i econòmics nascuts en la dreta
0
POPSEnsenyar literatura (poesia) El noms i l'anècdota de la prova de selectivitat pot ser més o menys discutible, però la tesi és clara i encertada: els professors manta vegada allunyen el jovent de la literatura, especialment de la poesia. I en són el principal culpable.
0
POPSCultura global Totalment d'acord en voler superar l'etnocentrisme que impregna els nostres programes educatius -malgrat la retòrica- que, al capdavall, són una herència del nacionalisme -del d'ells, en primer lloc.
0
POPSL'escola, un canvi inevitable Cardús està autoritzat per a parlar-ne. I l'encerta en el diagnòstic del desfasament de paradigma entre escola i societat. Però resulta tot molt vague; no hi ha cap concreció o orientació sobre quin és el nou paradigma. De tota manera, la crida als renovadors d'antany perquè no siguen entorpidors d'enguany resulta valuosa i significativa.
0
POPSFase terminal d'esquerra/dreta L'article és un poc exagerat i té el perill de ser confós -interessadament o no- amb els dretans anunciadors de la fi de les ideologies o de la història. Però em sembla obvi que Sáez no va per allí i proposa qüestions de màxima importància política.
0
POPSAbstenció de l'antipolític L'article és senzill i bastant obvi, però val la pena recordar que molta gent no està cansada de la política sinó de no poder "ser política" (ser animal polític, participar realment)-
0
POPSIndependència perquè es creu en el país Contestant en part a Colomines, Cardús planteja que la via autonomista està esgotada, que no hi ha possibilitat de reconeixement en la nació espanyola i que cal sortir de la ratera. I a la qüestió clau de Colomines respon que sí, que la fortalesa de l'estat i la base social del catalanisme han canviat. O estan en procés de canvi, perquè les coses no són immutables. I hem de creure en el futur.
0
POPSLa por a no saber L'optimisme decimonònic acarat amb les seues insuficiències i relacionat -amb ganxos?- a l'irreflexivament optimista estil de viure del món desenvolupat.
0
POPSDebat independència en el marc del catalanisme És com el vol situar amb molta honestedat un Ferran Mascarell que en principi no n'és, d'independentista. Reflexions plenes de seny i interessant observació sobre la maduresa política dels catalans a l'hora d'assumir la possibilitat independentista des d'una perspectiva pràctica i no ideològica
0
POPSLa il·lusió de l'Estat Coromines recorda que el catalanisme polític no ha estat històricament independentista i conclou que si ara es proposa aquesta via cal analitzar-ne les raons amb molt de compte; no perquè no estiga d'acord sinó per continuar conservant una base social ampla com ha estat sempre el tret d'aquesta opció.
0
POPSNacionalisme, patriotisme o res Crec que l'advertència sobre els perills de qualsevol nacionalisme no es pot menystenir, però la torna no pot ser mantenir l'statu quo de viure sota la nació espanyola i el seu nacionalisme com finalment sembla suggerir Fradera crípticament ("conjunt que ningú ens l'estalviarà"). L'intent de canvi respon segons ell a una "visió mítica" i "no és necessari"(però no respon a si és compatible amb el que diu "fem les coses bé"
0
POPSLEGITIMITAT Ferran Sáez va a l'arrel de la legitimitat de la democràcia com a expressió d'una representativitat d'una majoria social, no d'una aritmètica i desmunta la teoria del "govern no nacionalista", però potser no tant la de la no representativitat del govern contra natura.
0
POPSContra la dispersió, concentració Encara que pot semblar-ho no és un al·legat antiquat contra les noves tecnologies, sinó la demanda necessària d'una mica de seny per distingir allò essencial i allò accessori i apostar per una formació que ajude a concentrar-se
0
POPSEl català col·loquial Arran de la sortida del "Diccionari del català col·loquial", Pla comenta alguns errors motivats per un excés de purisme i demana integrar expressions "mestisses" que realment estiguen a l'arrel d'eixe registre col·loquial que, per definició, és "el que es parla".
0
POPSSolució: estat propi El plantejament és clar: no hi ha voluntat espanyola de reconèixer la plurinacionalitat i, per tant, ser-hi porta a la frustració. També analitza sumàriament què ha canviat per què ara siga possible un estat propi. Potser el plantejament de l 'estat propi com a solució taumatúrgica siga el més discutible.
0
POPSIdentitat i Catalunya També Mascarell rebutja el mite que la identitat és una fantamagoria o una obsessió i la posa en l'eix central d'un projecte cívic, en aquest cas català, criticant l'oblit o l'enquistament romàntic d'uns i altres polítics.
0
POPSFutbol i identitats Villatoro desmunta la interpretació segons la qual la celebració a Catalunya del triomf de la selecció espanyola implica espanyolitat i absència de conflicte. Molt bens explicats els relats d'una i altra part i els matisos entremig.
0
POPSMentides de la 3ra. hora o quina política lingüística? En el seu estil, Puigpelat carrega contra mites i relativitza la importància d'una hora més o menys de castellà com a excusa dels diferents partits polítics. Cal una pol. ling. creativa i atractiva per als joves, però tampoc no dóna pistes.
0
POPSEscola, societat i futur del català Una vegada més el que ja sabem: l'escola fa la seua tasca d'ensenyament de la llengua però no la pot sostenir tota sola: el jovent veu que pot viure sense el català o que la llengua se li fa antipàtica en ser la del poder. Solucions a comentar i aprofundir.
0
POPSEl refugi de la política Arran del patriotisme espanyol desfermat per la victòria de la selecció de futbol, Cardús adverteix que voler separar aquests fets de la política és una trampa ja que bona part de la política actual s'hi basa. La prova: actituds com la de Montilla que es veu obligat a fer una article sobre per què vol que guanyi Espanya
0
POPS"Manifiestos" lingüístics i poder Ferran Saéz dóna el context ideològic i polític correcte al manifest espanyol: canvis en les correlacions de poder(polític, però també ideològic i simbòlic) provoquen reaccions. Ho exemplifica des de començaments del segle XX. I apunta que la conclusió que s'extrau del "manifiesto" és segregacionista i, en el darrer esglaó, d'apartheid previ a l'extermini lingüístic
0
POPSManifest antiexterminacionista Arran de l'ofensiva francesa i espanyola, Cucarella aprofundeix en la fal·làcia d'uns arguments "polítics" basats en una concepció nacional que imposa llengües "de primera" sobre la resta amb el cinisme d'excusar-se en la concepció de la nació o la "convivència democràtica"
0
POPSCorrents europeus (esquerra-dreta) Foix analitza l'auge de les opcions conservadores europees quan l'esquerra es modera. No critica aquesta moderació, més aviat pensa que arriba tard i a remolc. No hi ha, però, cap panacea; ni a esquerra, ni a dreta.
0
POPSMaig 68 Interessants reflexions de Bofill sobre l'herència del maig del 68 més enllà -o contra- la política amb l'evidència de la seua presència en la societat actual i de la pregunta clau que planteja
0
POPSl'esquerra del 68 Sáez Mateu arran dels 40 anys del maig 68 reflexiona sobre la davallada d'aquest tipus d'esquerra en els temps actuals i conclou com el que fou aleshores utòpic ara podria considerar-se frívol.
0
POPSDesafecció Ferran Sáez fa una reflexió sobre la desafecció política apuntant algunes causes específiques en la política catalana i desmuntant algun tòpic sobre la Transició tot i reconéixer que la valoració dels polítics ha empitjorat.
0
POPSPolítica: arbitrar conflictes Villatoro ens recorda una de les funcions primordials de la política: arbitrar conflictes entre interessos tots legítims. Ho fa a partir del problema de l'aigua a Catalunya i resseguint molt bé l'evolució dels arguments de la cultura "bonista" fins al seu fracàs final
Clips
Latest Pops
Latest Comments
Most Pops
Tags
Print
Save
Turn on live update