0
POPSUna voluntat, un moment, dues visions O més. Contraste dos articles del mateix dia: un de Cardús; l'altre de Mascarell. Més complementaris que no puga semblar malgrat les discrepàncies en algun punt. Voluntat de construir una nació no essencialista; discrepància en l'estratègia i el moment polític: mentre que per a Mascarell encara estarien totes les vies obertes (s'entén, però és difícil demanar alhora rigor autonomista i independentista), per a Cardús estem vivim un moviment tectònic de futur no assegurat però que tanca ja algunes solucions fracassades.
0
POPSQuè cal per ser nació? Qui ho decideix? L'article està trencat en dos, però tot ell és impagable: el nou negacionisme que té en comú amb el nazisme el fet de negar la humanitat de segons quines persones; i el negacionisme de les nacions que remeten a eixes discussions predemocràtiques sobre la humanitat de certs grups
0
POPSPaís visible L'autor interpreta la vitalitat tecnològica de la Catalunya prèvia a la Guerra Civil com a mostra de l'existència d'un país real basat en la reflexió sobre què es vol ser i que havent buscant l'encaix, ara s'adona que calen altres vies. Més dubtós el comentari subordinat sobre la invisibilitat assumida pels mateixos historiadors en no donar rellevància al factor humà
0
POPSEspanya-Gibraltar-Catalunya Arran d'una revifada de la reivindicació sobre Gibraltar, l'autor posa en qüestió les característiques d'un nacionalisme espanyol etnicista o culturalment excloent que no integra les minories d'altres cultures sinó per "el derecho de conquista". Molt interessant complementar amb el "Trossos" de Villatoro sobre el mateix tema el dijous d'eixa setmana en què opina que aquest nacionalisme es mou per l'imperatiu geogràfic i per una desconfiança a la moral burgesa, mercantil, econòmica i moderna representada per Anglaterra o Catalunya davant de l'heroica o mística castellana.
0
POPSLlimbs o procés d'independència? Arran la constatació que el moment actual suposa la fi del model de la transició i la definitiva constatació de la impossibilitat d'encaixar amb Espanya, i que ningú troba eixides convincents, Cardús proposa canviar de model. Ara bé, si ell mateix reconeix certa "provincialització", com aconseguir que el motor siga potent.
0
POPSIndependència perquè es creu en el país Contestant en part a Colomines, Cardús planteja que la via autonomista està esgotada, que no hi ha possibilitat de reconeixement en la nació espanyola i que cal sortir de la ratera. I a la qüestió clau de Colomines respon que sí, que la fortalesa de l'estat i la base social del catalanisme han canviat. O estan en procés de canvi, perquè les coses no són immutables. I hem de creure en el futur.
0
POPSDebat independència en el marc del catalanisme És com el vol situar amb molta honestedat un Ferran Mascarell que en principi no n'és, d'independentista. Reflexions plenes de seny i interessant observació sobre la maduresa política dels catalans a l'hora d'assumir la possibilitat independentista des d'una perspectiva pràctica i no ideològica
0
POPSLa il·lusió de l'Estat Coromines recorda que el catalanisme polític no ha estat històricament independentista i conclou que si ara es proposa aquesta via cal analitzar-ne les raons amb molt de compte; no perquè no estiga d'acord sinó per continuar conservant una base social ampla com ha estat sempre el tret d'aquesta opció.
0
POPSNou espanyolisme i catalanisme Encara que jo crec majoritari el nacionalisme espanyol "antic" (o no sé distingir-lo en molts aspectes del modern) és cert que ara es troba en un altre context que cal no menystenir. També que el catalanisme se la juga primer en la política tot i que cal comptar també amb les emocions.
0
POPSSolució: estat propi El plantejament és clar: no hi ha voluntat espanyola de reconèixer la plurinacionalitat i, per tant, ser-hi porta a la frustració. També analitza sumàriament què ha canviat per què ara siga possible un estat propi. Potser el plantejament de l 'estat propi com a solució taumatúrgica siga el més discutible.
0
POPSIdentitat i Catalunya També Mascarell rebutja el mite que la identitat és una fantamagoria o una obsessió i la posa en l'eix central d'un projecte cívic, en aquest cas català, criticant l'oblit o l'enquistament romàntic d'uns i altres polítics.
0
POPSFutbol i identitats Villatoro desmunta la interpretació segons la qual la celebració a Catalunya del triomf de la selecció espanyola implica espanyolitat i absència de conflicte. Molt bens explicats els relats d'una i altra part i els matisos entremig.
0
POPSEl refugi de la política Arran del patriotisme espanyol desfermat per la victòria de la selecció de futbol, Cardús adverteix que voler separar aquests fets de la política és una trampa ja que bona part de la política actual s'hi basa. La prova: actituds com la de Montilla que es veu obligat a fer una article sobre per què vol que guanyi Espanya