Crec que l'advertència sobre els perills de qualsevol nacionalisme no es pot menystenir, però la torna no pot ser mantenir l'statu quo de viure sota la nació espanyola i el seu nacionalisme com finalment sembla suggerir Fradera crípticament ("conjunt que ningú ens l'estalviarà"). L'intent de canvi respon segons ell a una "visió mítica" i "no és necessari"(però no respon a si és compatible amb el que diu "fem les coses bé"